_______________________________________

Café la Alianza

Cafè l’Aliança

Cafè Restaurant l’Aliança

L’Aliança d’Anglès- Restaurant

Breus notes d’una història de més de 50 anys

L’Aliança, establiment edificat amb arrels modernistes, situat al Barri Antic d’Anglès,  construït l’any 1919 (pel paleta trempat del poble, diuen els avis) com a local social i d’esbarjo pels pagesos d’Anglès i rodalies, va anomenar-se inicialment Sindicat Agrícola Aliança, i després Cooperativa Agrícola L’Aliança, i en el temps franquista Cooperativa San Isidro de la Alianza. 

En aquest edifici els nostres pares Lluís i Adela van decidir ja fa més de 50 anys provar sort en l’activitat del cafè, fins llavors interrompuda,  (activitat que compartia el pare treballant a la fàbrica tèxtil com a contramestre). Aquest cafè va anar transformant-se paulatinament d’un cafè on es jugava a la manilla i al subhastat a un lloc on les tertúlies i altres jocs, billar, escacs, anaven agafant forma a més de servir de reunions de les societats (societat de pescadors, club de billar, agrupació sardanista i d’altres que en la llarga època sense llibertat de reunió aquí trobaven aixopluc.                  

Després, ja fa 30 anys, a causa de l’èxit d’una discoteca del poble, molts joves varen fer-ne el seu lloc de trobada, quants entrepans i tapes de calamars es varen polir! I ja moguts per noves inquietuds i amb la complicitat dels pares vàrem iniciar la nostra singladura en el món de l’hostaleria compaginant-ho amb els nostres estudis i inquietuds ciutadanes. Així, marques de cerveses, whiskis i tabac d’importació competien amb els embotits de la Cerdanya, patés i formatges francesos. I en un espai on hi havia futbolins, vàrem crear un lloc per degustar aquests productes, junt amb bons vins i” primeres activitats” de la cuina, pastissos de formatge, brandada de bacallà, fideuà...que junt amb experiments que anaven oferint-se els caps de setmana van despertar l’interès dels clients fins que va quedar l’espai insuficient. Ens trobàvem que en el cafè s’hi jugava a cartes i al costat s’hi menjava arròs negre. 

Això va fer que reflexionéssim si la il·lusió i l’esforç d’en Lluís per la cuina s’havia de convertir en la seva professió i d’aquesta manera ens atrevíem a fer un petit menjador (on hi havia el magatzem de les begudes) per unes 16-18 persones i fer una carta de plats estable (d’això fa sis anys). També aquí la cuina tenia èxit i també ens anava quedant insuficient. Novament, ara fa tres anys, havíem de decidir el què fer, deixar l’aventura del menjador i seguir millorant el servei del cafè- bar o acabar aquesta activitat i llençar-nos a fer menjador l’espai de cafè i dedicar-nos a aquest apassionant i difícil món de la gastronomia.

 Després de més de mig any de donar-hi voltes va guanyar l’activitat difícil de la cuina però també la que més ens permetia mostrar la nostra personalitat fer realitat les nostres il·lusions. I així estem, en Josep Maria al menjador i en Lluís a la cuina anem dia a dia fent que l’Aliança vagi millorant, que els clients estiguin més contents, creant nous plats, oferint nous vins, consolidant plats d’èxit reconegut, i fent que en un poble de l’interior a cavall entre la Selva, el Gironès i la Garrotxa, molt més industrial que altra cosa, però amb un potencial futur molt interessant en el món turístic i de l’oci, els germans Feliu posin el seu esforç i el dels altres companys del ram,  en fer que Anglès, Girona i el nostre país vagi guanyant adeptes i admiració. Ho estem aconseguint?

_______________________________________